Mercats de futurs: ajuda per l'agricultura o especulació?
GALTÉS, Mar: Les finaces es diverteixen a la cuina. La Vanguardia30/03/2014
(...) Per què al final, una sequera a Austràlia, o la incertesa sobre les càrregues de blat preparades per exportar des dels ports d'Ucraina i de Crimea te efectes en el preu de la barra de pa. Uns efectes petits als ulls del consumidor, però que les empreses que participen en la cadena alimentària necessiten quadrar al mil·límetre. explica la preocupació que va expressar aquesta setmana el fdundador d'Starbukcs, Howard , per la pujada dels costos de la llet i del cafè,els dos ingredients bàsics del seu negoci . O que General Mills In. (Yoplait, Haagen Dazs).
El mercat de futurs de Chicago mana sobre els preus del blat i de blat de moro arreu del món . També es mira el Matiff francès. Al Brasil i l'Argentina es cotitza soja; el cacau a Londres i Nova York.
Cap agricultor no pot establir preus sense saber què està passant als mercats mundials
12 milions de tones de cereals. Per això algunes grans empreses d'alimentació firmen amb els pagesos locals contractes a llarg termini, per intentar protegir-se de la volatilitat internacional dels preus. Per això moltes empreses recorren als mercats de futurs, per fer cobertura de risc de les operacions davrir ant les incerteses . "Les companyies tenim estratègies per cobrir els riscos en funció dels preus que poguem aconseguir", explica Alfonso López, especialista en primeres matèries de Nestlé.
Aquest objectiu té una única fórmula matemàtica. "Les empreses alimentàries no poden anar canviant cada setmana de preus dels seus productes als supermercats.
Però els preus depenen també de l'especulació. "Cap al 2007 els preus dels aliments van començar a pujar, i hi ha gent preocupada pel fet que sigui tant f``acil operar financerament amb les primeres matèries", afegeix el professor Campos. Ara la volatilitat continua , però ningú no sap si és pels especuladors o perquè l'economia s'ha tornat més volàtil després de la crisi financera, El cafè és un bon exemple, diu Alonso López, de Nestlé. "El 2011 teniem preus de 250 centaus de dòlar per cada lliura de pes.El desembre de 2013 va caure fins als 120, el 2014 va començar a pujar fins als 220 i ara està a 170". Segons la seva opinió , els motius son una barreja d'oferta i demanda i climatològics.
Als països menys desenvolupats, l'impacte de les matèries sobre el preu dels aliments finals és més fort: per aiò la pujada dels preus dels cereals es considera com un dels detonants en les revoltes a Tiníssia i Egipte.
GALTÉS, Mar: Les finaces es diverteixen a la cuina. La Vanguardia30/03/2014
(...) Per què al final, una sequera a Austràlia, o la incertesa sobre les càrregues de blat preparades per exportar des dels ports d'Ucraina i de Crimea te efectes en el preu de la barra de pa. Uns efectes petits als ulls del consumidor, però que les empreses que participen en la cadena alimentària necessiten quadrar al mil·límetre. explica la preocupació que va expressar aquesta setmana el fdundador d'Starbukcs, Howard , per la pujada dels costos de la llet i del cafè,els dos ingredients bàsics del seu negoci . O que General Mills In. (Yoplait, Haagen Dazs).
El mercat de futurs de Chicago mana sobre els preus del blat i de blat de moro arreu del món . També es mira el Matiff francès. Al Brasil i l'Argentina es cotitza soja; el cacau a Londres i Nova York.
Cap agricultor no pot establir preus sense saber què està passant als mercats mundials
12 milions de tones de cereals. Per això algunes grans empreses d'alimentació firmen amb els pagesos locals contractes a llarg termini, per intentar protegir-se de la volatilitat internacional dels preus. Per això moltes empreses recorren als mercats de futurs, per fer cobertura de risc de les operacions davrir ant les incerteses . "Les companyies tenim estratègies per cobrir els riscos en funció dels preus que poguem aconseguir", explica Alfonso López, especialista en primeres matèries de Nestlé.
Aquest objectiu té una única fórmula matemàtica. "Les empreses alimentàries no poden anar canviant cada setmana de preus dels seus productes als supermercats.
Però els preus depenen també de l'especulació. "Cap al 2007 els preus dels aliments van començar a pujar, i hi ha gent preocupada pel fet que sigui tant f``acil operar financerament amb les primeres matèries", afegeix el professor Campos. Ara la volatilitat continua , però ningú no sap si és pels especuladors o perquè l'economia s'ha tornat més volàtil després de la crisi financera, El cafè és un bon exemple, diu Alonso López, de Nestlé. "El 2011 teniem preus de 250 centaus de dòlar per cada lliura de pes.El desembre de 2013 va caure fins als 120, el 2014 va començar a pujar fins als 220 i ara està a 170". Segons la seva opinió , els motius son una barreja d'oferta i demanda i climatològics.
Als països menys desenvolupats, l'impacte de les matèries sobre el preu dels aliments finals és més fort: per aiò la pujada dels preus dels cereals es considera com un dels detonants en les revoltes a Tiníssia i Egipte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada