Intercanvis entre països: Balança de pagaments

  Informe Mensual, núm 347 - Juny 2011  La Caixa
http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/ieimon.php?idioma=cat&llibre=201106

 En els vint últims anys, s'ha produït un intens augment dels desequilibris de les balances per compte corrent a nivell mundial. La balança de pagaments amb l'exterior d'un país, per definició comptable, està equilibrada, però, si la descomponem entre els seus dos components més importants, el compte corrent i el financer, resulta que, en molts països, s'observen dèficits o superàvits persistents en el temps en cada compte. Quin és el problema? Dèficits persistents per compte corrent signifiquen acumulació de deute exterior i poden evidenciar un problema de competitivitat. Al contrari, superàvits continuats poden portar a atresorar reserves excessives i apunten a l'existència de tipus de canvi infravalorats.
Casos paradigmàtics són els dels Estats Units i la Xina. Els Estats Units pateixen un dèficit crònic per compte corrent que va arribar a superar els 800.000 milions de dòlars el 2006. Una part important d'aquest dèficit té l'origen en les compres de mercaderies a la Xina, país que registra elevats superàvits des de la meitat dels anys noranta. Aquests superàvits comporten l'acumulació d'actius financers en forma de reserves exteriors, constituïdes, en bona part, per deute nord-americà. D'aquesta manera, es tanca el cercle: l'excessiva despesa de consum de les famílies nord-americanes la finança el Govern xinès amb la compra de deute públic dels Estats Units.

  Acadèmics i polítics han debatut fins a la sacietat sobre els orígens i les conseqüències dels desequilibris globals. Del debat emergeixen dues posicions enfrontades. Simplificant, uns consideren que són un fenomen anòmal i insostenible que amenaça l'estabilitat dels fluxos de capitals i que presenta un greu risc per al mercat de canvis. Uns altres, en canvi, estimen que els desequilibris són el resultat de factors estructurals o de polítiques adoptades per les autoritats econòmiques d'altres països i que, si aquests determinants no varien, els desequilibris es poden allargar durant molt temps.

  Quin paper o quina influència han tingut aquests desequilibris en la crisi global iniciada el 2008? En general, no se'ls situa entre les principals causes. No obstant això, el col·lapse de la liquiditat internacional va impactar directament sobre els països amb dèficits elevats i amb una posició exterior més negativa (els Estats Units són l'excepció, gràcies a la privilegiada posició del dòlar en el sistema monetari internacional). Aquest poder desestabilitzador dels desequilibris globals ha portat el G-20 a fixar-se com a objectiu la reducció dels desequilibris per compte corrent fins a «nivells sostenibles», dins del marc d'accions destinades a assolir un creixement elevat i equilibrat de l'economia mundial.

  En el context de la Unió Europea, els desequilibris han merescut també una atenció especial. La creixent integració comercial i financera facilitada per la creació de l'euro ha anat acompanyada de creixents desequilibris externs, que s'han convertit en un problema de complexa solució en desencadenar-se la crisi i atesa la impossibilitat de devaluar dins d'una unió monetària. Així i tot, la mateixa crisi ha provocat una intensa reducció dels dèficits externs, tant per l'enfonsament de l'activitat com per l'esclat d'algunes bombolles d'actius. Queda, però, la necessitat de restablir les deficiències de competitivitat enfront de l'exterior als països deficitaris, la qual cosa exigeix canvis significatius en termes de preus relatius, una millor assignació dels recursos entre els sectors productius i l'eliminació de rigideses als mercats de treball i de productes. Si no es fa així, la capacitat de creixement d'aquests països es veurà seriosament compromesa i la sortida de la crisi serà més lenta del que seria desitjable.